Bossetes Aromàtiques

La majoria de plantes fabriquen flors de colors ben bonics i que fan molt bona olor. Els alumnes de 1r d’ESO hem estat estudiant unes plantes molt curioses, ja que fan bona olor tot i no tenir flors. Són les PLANTES AROMÀTIQUES. Aquestes plantes, com la Farigola, el Romaní, la Menta, l’Espígol… fabriquen un líquid a les fulles anomenat ESSÈNCIES. Aquest líquid té un gust molt amarg que no agrada gens als herbívors, i a més fan tanta olor perquè els animals recordin bé quina planta era la que tenia tan malt gust i no la tornin a mossegar mai més. 

 

Nosaltres tenim la sort de que ens agrada molt aquesta olor i per això l’hem fet servir per fabricar bossetes aromàtiques per ficar als armaris, i de pas, espantar les arnes de la roba. Hem hagut d’aprendre a cosir primer però ens han quedat molt maques, no?

A més, moltes d’aquestes plantes es poden fer servir com a medicines:

• Si feu bullir aigua amb branques de farigola i una miqueta de mel passarà el mal de coll i la tos dels refredats i la grip.
• Picant romaní i barrejant-lo amb aigua i alcohol podem fer un ungüent que va molt bé per fer massatges per afavorir la circulació a les cames o quan ens donem un cop...

10 regles d'or per fer els deures.

Interesant article del suplement criatures del diari Ara, a càrrec de Paloma Arenòs, publicat el 8 d'octubre del 2011.

Motivar els nens dia a dia en l'adquisició de coneixements és una tasca imprescindible perquè els deures no esdevinguin una feina avorrida.

Podeu seguir 10 pautes:

  

Materials

L’estudiant ha de tenir a mà tot el material de feina per no perdre el temps aixecant-se, així com una taula endreçada. És bo estar en un espai tranquil.

Lectura

Mentre el teu fill fa deures ho pots aprofitar per llegir o també pots fer alguna altra activitat tranquil·la (cosir, cuinar, plegar roba...) a prop. Així el podràs atendre quan ho necessiti.

Ajuda

Quan el fill demani ajuda, orienta’l, però no li ofereixis la resposta.

Interès

Demostra interès a col·laborar en els seus deures i dóna importància a les tasques que fa.

Contacte

Fes el seguiment dels estudis dels teus fills amb tutories o reunions amb els mestres.

Organització

Estableix amb el teu fill quines són les tasques difícils i les fàcils en funció de les seves preferències. Orienta’l perquè faci primer les més difícils.

Descansos

Quan notis que el teu fill està cansat, proposa-li un descans de 10 minuts. Així tornarà amb més concentració als deures.

Premis

Si hi ha hagut algun esforç especial, pots premiar el teu fill amb algun regal no material. El millor són moments per compartir en família com una sessió de cine, un passeig per un lloc especial, una visita a un museu o una excursió al zoo. Si no compleix, no hi pot haver premi.

Ànim

Busca sempre el cantó positiu i evita les crítiques. Si el nen se sent frustrat i incapaç les dificultats augmentaran i perdrà l’interès per superar-se.

Correcció

Revisa els deures i assegura’t que fa tota la feina, no que sigui correcta. És una manera de demostrar que estàs interessat a saber com van les coses.

Llegim les pedres.

Els alumnes de 2n d'ESO hem fet avui una sortida de geologia a Santa Coloma de Gramenet amb el nom "llegim les pedres" en la qual hem pogut observar, en viu i en directe, diversos talls geològics, recollir mostres, fer experiments per identificar minerals i roques i, com podeu veure, gaudir d'unes vistes espectaculars de Barcelona i de la Serra de Marina. Ha estat un dia calorós però ben aprofitat.

Sabíeu que hi han pedres que suren?

Els minerals i les roques estan presents en el nostre dia a dia: en les joies, en la construcció però... 

El feldespat, mineral famós per formar part del granit, quan és alterat per l'aigua es transforma en caolí, el qual es fa servir per fer porcellana i fins i tot com a base per les aspirines!!

Voleu saber més? Pregunteu als alumnes de 2n d'ESO, a veure que han après!!

Us deixo l'àlbum de fotografies : Llegim les pedres

Ciència per a casa.

Els alumnes de les assignatures optatives de ciències de 1r i 2n d'ESO de L'Escola del Carme de Sabadell, aniràn penjant periòdicament propostes d'experiments sota el nom "ciència per a casa". 

Tots seran experiments amb materials senzills que, qualsevol persona de qualsevol edat, pot realitzar a casa seva si vol, això si, sempre amb la supervisió d'un adult (per si de cas).

Us deixem amb el primer episodi " broqueta de globus ". Bon profit !!! 

Vídeo de la Broqueta de Globus.

2n episodi de la sèrie "Fem ciència a casa" protagonitzat pels alumnes de 1r ESO. Aquesta vegada ens ensenyen com fer un aerolliscador. Pels més petits de la casa, no dubteu de provar-ho!!!

Vídeo de l'Aerolliscador. 

Una Escola, una LLengua, un País.

 Avui dia 12 de setembre Somescola.cat ha convocat concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats de Catalunya, amb l’objectiu de refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa. Des de Somescola.cat facilitem una versió abreujada del manifest que a dia d'avui ja suma més de 26.000 adhesions. Esperem que pugui llegir-se simultàniament a centenaris de punts del nostre país.

Us deixem el link del manifest: 

 

http://www.somescola.cat/ca/noticia/manifest-per-ser-llegit-a-les-concentracions-del-12-de-setembre-5139.html

Article sobre les PDI ( Pissarres Digitals Interactives )

Iniciem un nou apartat amb articles relacionats sobre l'Educació. Ara que està de moda, començarem amb un article que va sortir en el dia Ara, el diumenge 12 de juny. Per tots els mestres que es pregunten què és  una pissarra digital ? que podem fer amb una pissarra digital? quines aplicacions té  una pissarra digital ?  .... 

Article Pissarres digitals

IV Pujada a Montserrat

El passat dia 14 i 15 per l´Escola del Carme va ser una vegada més, un d'aquells dies dels que s´han de sentir orgullosos, orgullosos pels valors humans que tenim a l´escola, per les famílies, professors i alumnes capaços de repetir amb un altre èxit la IV pujada a Montserrat.

Des del cap de la marxa tinc moltes sensacions positives després de 24 hores, sensacions bones de la gent que ens ha transmès, doncs la resposta de les inscripcions de 336 marxaries és la més alta, fins el moment.

Una de les anècdotes de la marxa va ser patir una força major, la pluja, perdó, “LA PLUJA”, des de Sabadell fins a Matadepera; hi ha una dita catalana que diu “pel maig cada dia un raig” crec que tota la pluja del maig va caure aquella nit.

Però s´ha de dir que els nostres 336 valents van aguantar com uns autèntics craks!!! sobretot la canalla, que segur que tothom recordarà la IV pujada a Montserrat com la pujada del diluvi!!!

Després de deixar a Matadepera els 183 marxaries xops (canalla i acompanyats), 50 marxaires van abandonar de cop, estaven totalment justificats, però els 104 valents que van seguir van experimentar una nit fantàstica, també amb una mica de pluja, però amb un ritme alt i segur; al cel començàvem a veure algunes estrelles.

Vàrem arribar a Montserrat a les 8.40 del mati, mitja hora abans del previst, i amb un bon sol que ens va donar la benvinguda després de portar el ciri de l´Escola, (que no es va mullar en cap moment) el vam oferir a la Moreneta, pensant amb les famílies, professors i alumnes de l'Escola del Carme.

Dit això, ara toca des de l'organització fer un balanç intern perquè la V pujada a Montserrat sigui un altre èxit de participació!!! però, permeteu-me que tingui un especial record els meus companys d´organització:

Moltes gràcies la gent de Montcada amb els seus vehicles i capacitat d'aguantar tota la nit per fer un perfecte seguiment de la marxa ,i també al Josep Maria i al Lluís controlant tot això, la Núria i la Dolors i la Silvia, l´Albert i el Ramon per tots els detalls, a les estàtues, Paco, Jordi, Roger, Anna, Esther, Carles, Jose Manuel , pel seu recolçament incondicional durant tot el trajecte, el nostre metge Dtor San Jose un crak!!!

Però hi han dues persones que estan ”a un altre nivell”, són el cor de l´organització: el Marc Longaron i el Jordi Vilà, per la seva visió, i coneixement del terreny, i per improvisar davant de les circumstàncies i encertar-la, i molts més.

I com no, el meu “cua”, el crak dels craks, o millor dir el megacrak Joan Mestres, moltes gràcies a tots, segur que algú em deixo però a tots moltes gràcies!!!

I gràcies a tots per donar-me l´oportunitat i la responsabilitat de guiar a aquesta gran família fins a Montserrat!!!!

Atentament,

Jordi Montesinos Clusa. 

La IV pujada a Montserrat comença a escalfar motors a principis d'any. Ufff que aviat ? Es preguntarà la gent, però una excursió com aquesta porta feina, molta feina i temps, molt de temps; cartes als mossos, a les policies locals, protecció civil, inscripcions, assegurances, claus de cadenes, punts de control, avituallaments ( aigües, fruites, xocolata, begudes energètiques ), entrepà de botifarra, ciri, samarretes, l'equip mèdic, reconeixement del recorregut, els sponsors, ... en definitiva moltes coses a tenir en compte.
Per l'organització, però, un gran repte i un sol objectiu: millorar i superar l'èxit de les edicions anteriors.
Després de tants dies de feina, arriba el moment més esperat, el dia de la pujada. Durant tota la setmana, un temps extraordinari, però l'home del temps ens comença a avisar, vull pensar en que no l'encertarà, a vegades s'equivoquen, jejeje
Arriba el dia, 14 de maig de 2011. Com cada dissabte, a ¾ de 9 del matí sona el despertador. Surto al balcó de casa i un cel ben blau i un sol ben brillant il·lumina el meu rostre. El dia comença bé.
A l'hora de dinar, veig les noticies i l'home del temps continua encaparrat amb aiguats i tormentes. Aparto les cortines del menjador, miro per la finestra i continuo veient el cel blau. No entenc res.
10 minuts per les 5 de la tarda, surto de casa i en l'horitzó apareixen, per art de màgia, uns núvols força amenaçadors. Un cop a l'escola saludo a tothom i mes concretament al nostre cap, en Jordi Montesinos. Aquesta nit serà la meva parella de ball.
Durant el ritual ( entrega de dorsals, la benedicció del mossèn Joan, els parlaments ) fan acte de presència les primeres gotes d'aigua.
Poc més de les 7 de la tarda, més de 300 aventurers emprenen el viatge cap a Montserrat. Des de la cua, me'n dono compte que tres centes persones són moltes persones. Fa patxoca veure tanta gent junta en un acte de germanor. Però, de cop i volta, el cel es torna negre, l'home del temps tenia raó i sense temps de reacció comença el diluvi. Els que porten paraigües l'obren, d'altres busquen per la motxilla una capelina i sinó qualsevol bossa de plàstic és bona. En un principi no li donés la mínima importància però al cap d'una bona estona començo a desanimar-me, les coses no surten com voldries, Fa ràbia i et sents impotent per no poder fer res, penso amb els dies de feina, tanta preparació i perquè?
Et dónes compte que la gent no gaudeix, la gent pateix, pateix pels que tenen al costat, pateix pels més menuts. La gent està seria, la gent remuga “quina mala sort”, la gent es queixa. El grup s'estira, s'estira molt i no tinc contacte amb el cap, gràcies a la gent que fa d'estàtua tinc referència de com va el grup. Abans d'arribar a Matadepera, penso que avui no és un acte de fer esport, no és un acte de celebració, no és un acte d'agraïment, avui podríem dir que quasi bé és un acte de penitència. De sobte, però la cua es troba envoltada de canalla i d'alumnes més grandets i em fan veure que ells s'ho passen bé, pels més menuts és una bona aventura, amunt i avall, trepitjant fang; els més grans ni cas de l'aigua que cau, ells xerrant de les seves coses, per ells continua siguen un acte de germanor.
Per sort, arribem a Matadepera, i no plou!!! Molta gent xopa de dalt a baix i de baix a dalt decideix no continuar, d'altres més preparats es canvien de roba. Mentre sopem, Al·leluia!!! quatre estrelletes es deixen entreveure al cel. Arriba l'hora de la veritat i prop d'un centenar de valents, ben decidits, desafiant el mal temps que pugui venir, surten cap a Montserrat, la Moreneta en espera.
Amb un grup tant petit, la comunicació amb el cap és perfecte, quasi bé no fa falta ni parlar pels “walkis”, mirant enrera o aixecant el cap ens veiem. De temps anem molt bé i durant la travessia la cara de la gent va canviant, ja no veig les cares de patiment, ja no veig les cares de preocupació, tot el contrari la gent comença a gaudir i comencen a sortir alguns somriures. Per sort, cap incident important, només dos abandonaments per petites lesions musculars.
Mica en mica es va fent de dia, abans d'arribar a Monistrol, des de la cua se sent: Ooohhh!!!! estem davant de Montserrat, una de les vistes més espectaculars de la muntanya. Un gran silenci, només trencat pels “clics” dels mòbils fent fotos. Aquesta estampeta val tot el que hem passat i és quan penso “el valor de tenir valors”. Ja només ens queda la part final, com sempre la pujada final a Montserrat demana un últim esforç, demana un acte de superació. El més important, no pujar sol i és en aquest moment, quan fa acte de presència ( més que mai ) l'acte de germanor. No som els únics que pugem, hi ha altres persones que no coneixem, que no són de l'escola, que són d'una altre ciutat i que es troben com tu.
Les paraules de suport i d'ànims dels que van al teu costat et donen forces d'on ja no n'hi ha. Algú t'agafa la motxilla quan ja no pots més, gent que et deixa els bastons per pujar amb més facilitat, apareixen ampolletes d'aigua per refrescar-se, descanses al costat dels que ho necessiten, els agafes la mà i els ajudes a pujar i entre tots busquem agafar un ritme que ens porti fins al cim. Quan fas l'última passa, quan puges l'últim esglaó, de les maleïdes escales, una gran sensació de plaer, d'alegria i de satisfacció envaeix el teu cos. Com que ets l'últim d'arribar, veus que tothom està igual, la gent s'acosta i et felicita. La gent a la que has ajudat s'apropen i et donen la mà, t'abracen i et donen les gràcies, per allò que sabem fer “ajudar a la gent” i et fan posar la pell de gallina.
Pels més joves de l'escola, ser l'últim és un símptoma de feblesa, els costa entendre que ens aquests casos, el més important no és ser el primer, sinó arribar a dalt i ajudar a que tots els que fa 12 hores han començat l'aventura al teu costat, arribin fins dalt. Només queda donar les gràcies a tothom per una actitud exemplar, gràcies a tots els que fan possible una experiència com aquesta i deixeu-me acabar dient ben fort “ VISCA L'ESCOLA DEL CARME” i “ VISCA LA CATALANA TERRA ”.
Fins la propera.
La cua - Joan Mestres i Montsech

Totes les fotografies de la IV Pujada a Montserrat